Uns busquen nous lectors… i els de sempre, però en altres llocs; els altres, mantenir per una via diferent la fidelitat d’una audiència. Sota aquestes coordenades s’ha de llegir l’acord que el Grup Planeta ha tancat amb Netflix pel qual el setè grup editorial mundial i líder de l’edició en espanyol publicarà llibres basats en les sèries del gegant de la plataforma audiovisual, que compta amb 148 milions d’abonats, tres milions dels quals a Espanya.

L’acord, gens aliè als últims moviments de confluència a escala mundial entre el sector audiovisual i de les plataformes digitals amb l’editorial, permetrà Planeta publicar aquests títols en castellà per a Espanya i l’Amèrica Llatina, a banda de gestionar els drets internacionals d’edició. Volums de les celebrades produccions ‘La casa de papel’ (primera sèrie espanyola amb un Emmy al millor drama), ‘Élite’ (20 milions d’espectadors el primer mes) i ‘La casa de las flores’ (fenomen social a l’Amèrica Llatina) arribaran a les llibreries a la tardor.

“Som dues empreses especialitzades a explicar històries”, argumenta Jesús Badenes, director general de la Divisió de Llibres de Planeta, per resumir un acord que comportarà la sortida d’una desena de títols que “s’exploraran” en tots els formats, des del llibre electrònic i els audiollibres als còmics i la novel·la gràfica, passant per les novel·les i els assajos. Tampoc no es descarten els jocs, si bé encara no està previst.

Els llibres no reproduiran tant les sèries tal com s’emeten com sí que desenvoluparan preqüeles o seqüeles, spin off literaris dels personatges a partir de la bíblia (llibre-cofre amb l’essència de la història). Això comportarà que, sobretot, els textos vagin a càrrec més de guionistes que d’escriptors del catàleg de Planeta. “El més freqüent serà que els desenvolupin guionistes perquè seran llibres procedents del món que han creat ells”, afirma Badenes. “És millor ser més fidel als personatges que als episodis; l’èxit de La casa de papel, per exemple, prové de l’èpica i la moral que desenvolupa, el més potent són aquests nuclis familiars que creem per resistir els embats de la vida; si no funcionen aquests vincles humans res no funciona, per aquest motiu això dona molt camp per desenvolupar històries”, apunta Francisco Ramos, vicepresident de Contingut Original de Netflix per a Espanya i l’Amèrica Llatina.

Segons tots dos directius, hi ha fins i tot un públic comú per als seus formats. “Una bona part dels compradors d’aquests llibres no són lectors habituals, però aquí pot passar com amb els youtubers, que generen títols amb molts compradors”, apunta Badenes, citant el fenomen del fan-fiction. Si les sèries permeten als editors mantenir els lectors més assidus i ampliar-los amb d’altres aliens a les llibreries, per a les plataformes també és important tenir material que permeti els aficionats a la sèrie mantenir el seu vincle durant les pauses d’emissió per producció de noves temporades. “Som sectors que ens retroalimentem i això es nota en l’univers massiu de les xarxes socials: els actors són més coneguts, els fòrums creixen…”, comenta el productor mexicà.

L’acord entre Planeta i Netflix arriba en plena carrera de les grans plataformes audiovisuals per adquirir drets de llibres i continguts, via de creixement per a l’edició. “Els equips de desenvolupament es passen llegint llibres totes les nits i els caps de setmana”, ha admès Kelly Luegenbiehl, vicepresidenta de Continguts Originals internacionals de Netflix. “S’ha trencat l’hegemonia que tenien l’anglès i l’economia dels EUA de ser els únics que podien imposar la cultura global; el món avui és només un i l’escalabilitat ha trencat això; a Netflix tenen la mateixa oportunitat Stranger Things que La casa de papel”, assegura Ramos. “Netflix ha democratitzat l’accés a la cultura; el poder ara està en l’individu, ningú no tria per tu en un món amb una cultura més complexa, diversa i contradictòria,” centra Badenes.

Drets de llibres

En aquesta línia, Netflix va comprar el 2018 drets d’uns 50 llibres que pretén convertir en sèries. Ramos calcula que el 10% són en castellà, entre les quals, les Memorias de Idhún, de Laura Gallego (en ‘anime’), El desorden que dejas, de Carlos Montero, o Cien años de soledad, de García Márquez. També des d’Espanya es lidera l’adaptació d’El inocente, del supervendes Harlan Coben, amb qui Netflix ha firmat un contracte per desenvolupar 14 dels seus projectes, una estratègia que no inquieta un editor com Badenes: “El llibre sempre serà l’R+D de la indústria audiovisual: per qüestions de costos, és més eficient que surti primer un llibre i veure després què passa”.

Que siguin dos mons que es disputen el temps de lleure, tampoc no sembla cap obstacle per a la seva aliança. “Com millors sèries fem, més llibres es llegiran; la nostra experiència ens diu que creem caldos de cultiu per a la lectura: avui els joves no tenen els nostres hàbits de lectura i els portem d’un món a l’altre. Després d’emetre la pel·lícula El fotógrafo de Mauthausen es van disparar les vendes de novel·les sobre nazis”. Badenes ho ratifica: “La sèrie El tiempo entre costuras va provocar que es venguessin 300.000 exemplars més d’un títol que ja havia estat un blockbuster; fins i tot es van moure altres llibres seus i d’altres autors amb temes afins”. I Ramos afegeix: “Jo soc d’aquests: amb sèries o films descobreixo escriptors”.

Febre per la matèria primera

Si bé als vuitanta ja es va donar una sinergia entre llibres basats en pel·lícules, la confluència ara entre el sector editorial i el de l’audiovisual i les plataformes té un transsumpte empresarial… i és un fenomen global. Així, dilluns passat, Harper Collins, un dels big five als EUA, va anunciar un acord amb Sony Pictures; mentrestant, la francesa Hachette, el sisè grup mundial, té els drets d’edició del videojoc Fortnite. Gegants com Apple, Facebook i Google també necessiten teca per omplir les seves plataformes… Potser per això, Netflix dispara en totes direccions: a banda de l’acord amb Harlan Coben, en té un altre amb la Roald Dahl Story Company per als llibres de l’autor infantil; però també amb el guionista Ryan Murphy (American Horror Story) a qui va pagar 266 milions d’euros per crear projectes en exclusiva per a ells… És significatiu que la Fira del Llibre de Frankfurt hagi triat aquest any com a convidat estrella no un alt directiu d’un grup editor sinó Kelly Luegenbiehl, vicepresidenta de Netflix.




Fuente: El Pais

A %d blogueros les gusta esto: